Aquella tarda de diumenge, em vaig preguntar qui era, que i feia en un lloc tan poc familiar…No sabia perquè estava estirada en un sofà, i tampoc, perquè tenia una llibreta a la mà.
-Hola?- Vaig preguntar, però nomes va contestar el silenci.
Estava molt espantada, ni tan sols sabia qui era. Em vaig dirigir cap a la porta i justament en aquell precís moment, algú va sortir d’una habitació “O, no” vaig pensar i acte seguit ja havia sortit d’aquell pis. Ja al carrer, vaig començar a córrer cap a la dreta i al cap d’una bona estona em vaig trobar asseguda en un banc.
Estava pensant en el que m’havia passat, per que estava allà, qui era, etc. Quan de cop i volta un noi d’ulls verds em va dir:
-T’he estat buscant per tot arreu.
-“corre i no paris”- vaig pensar, però no podia.
-Aixecat, que t’acompanyo a casa Enid- A casa?
-Enid?-Quin nom més estrany.
-Corre, anem cap a casa.- em va agafar del braç i jo el vaig seguir.
Duran tot el camí no varem dir res, fins que vam arribar a aquell pis, “un altre cop no ” i vem entrar a dins. Em va dir que em poses còmode, al assentar-me vaig notar que alguna cosa se m’havia caigut de les mans. Ho vaig agafar, era la llibreta negre, la vaig obrir i dins d’ella i deia:
“Tinc amnèsia, si estic llegint això i me despertat amb una llibreta negra a la mà, és que sóc jo i per això no se res.”
Des d’ara, cada nit escric el que em passa durant el dia.
BY Georgina :)
UOOO UOOOOO tu m'agrades m'agrades tuuu!!!
